1. |
90º
03:28
|
|||
|
90º
Poema de Josep Porcar
Quan el planeta
esdevinga amenaçat
pel descobriment històric
d’un horitzó vertical,
em deixaré caure feraçment
nit avall
fins a esborrar-me del mapa.
Cascades als oceans,
gratacels condemnats
a exercir de ponts, rius
rebaixats a la condició
de fonts, esquelets tenaços
enfilant-se món amunt
per les vies del tren.
Tot panorama.
El món a l’inrevés
no millorarà la caiguda;
només amb la pèrdua de l’equilibri
la perfeccionem.
|
||||
2. |
Vol d'àngels
03:01
|
|||
|
Vol d'àngels (poema "Piano" de Josep Porcar)
Visc dins
d’un piano de cua
surant a l’oceà.
Després de l’hecatombe,
els vaixells de salvament
anaven plens a vessar.
La mar ha engolit les illes.
Dels supervivents no en sé res.
El silenci de les ones,
arrabassant-me les tecles,
és l’única cançó que conec.
Per això us arriba la melodia
negra d’aquest vent de ponent
bressolant alzinars i pins
al compàs amb què el tsunami
devora nàufrags irredempts,
una música incerta
que els turistes captius
al gueto sumptuós de la platja
interpreteu com un sol menor
d’escuma i llunyania.
Visc dins
d’un piano de cua
surant a l’oceà. Segles fa
que busque un concertista
que al meu cor no desentone.
|
||||
3. |
Cuques de llum
03:10
|
|||
|
Cuques de llum (poema de Marta Vilardaga)
Unides envoltem el foc que s’enfila
per la xemeneia ferma i calda,
xarbotem oceans i continents,
destapem vi i foscor,
peixem el cosmos del verger,
arrepleguem pomes, nous, ametlles,
fruits oblidats a fagedes i bufadors.
A l’ombriu d’una pollancreda,
estenem les estovalles amb ulls fulgents.
Ja abandonàrem erms, fullaraca,
tombàrem i llauràrem el soler.
Solcs i capitombes per entaular aranyons i mores
banquet serè, cruïlla de nits fidels
enllumenada de lluernes.
|
||||
4. |
Confirmació de la regla
02:48
|
|||
|
Confirmació de la regla
Poema de Josep Porcar
Ara, ara que l'aboquem a la finestra,
és tot just ara quan per fi alcem el cap
—plou i fa sol, geranis i cranis inquiets
d'infants engarlanden entre els barrots
els balcons primaverals aquest dijous
tan sant i tan inhòspit que des del saló
hem sentit per primera vegada càntics
de caderneres als tarongers urbans.
És ara, en l'estupor asèptic, que l'alcem
com qui brinda amb un gran vi i resseguim
miops, com ancians postrems, eteris
senders de pluja entre núvols i bassals
on nia la gàbia rovellada de la intempèrie
—un ca torna sol de passejar un homínid,
cants de sirena lluny, dotze coloms sopen
pa de la nena del quart, mòbil en mà corre
capcot un espantaocells, asimptomàtic
|
||||
5. |
Llavis de rom
02:16
|
|||
|
Llavis de rom
Poema de Marta Vilardaga
Gallarets bressolats pel vent
roig roent a l’horabaixa
llavis de rom rasants
perfilen una deu de llum
envolen salts amb ales.
Una mirada més
i esdevinc transparència de lli
poncella que corre
en un mar de boira
deserta a trobar-te.
|
||||
6. |
Cos diferit
03:10
|
|||
|
Cos diferit
Poema de Josep Porcar
Ombra depilada dins
de l’espill d’una paret
groga d’una habitació
bruta d’un hostal lleig
d’una ciutat crua que no
conec, que no ens coneix,
digues: per què te’n vas,
per què no he fugit, per què
encara et contemple, fulgent
i despullada, des del llit?
|
||||
7. |
Postals de platja
01:43
|
|||
|
Postals de platja
Poemes de Josep Porcar
[V. Panoràmica ]
Cala de sal, de gossos
i corcs, rècua de raps rascant-se
el boç, argamassa
de carn arrecerant-se
el cor.
El silenci d’Europa
suat i llosc.
[I. Poeta ]
La sal, i no el sol,
llostreja en la mar, llum eficient
en la mirada espasa
del mariner que naufraga
sense mallar rap ni verat,
i per una sola paraula.
[ X. Saviesa ]
Ningú com la mar
sap escriure tota la veritat
sobre l’arena.
|
||||
8. |
Espaitemps
03:24
|
|||
|
Espaitemps
Poema de Josep Porcar
Era.
Massa lluny per dir-ho.
Massa a prop per no callar.
Massa baix per escoltar-ho.
Massa a dins per cridar.
Massa alt per al silenci.
Massa fondo per al buit.
Massa d’hora per escriure-ho.
Massa lent per a l’oblit.
Massa fugaç per no dir res.
Era.
Forat negre a contrallum,
ara orbites el record
on gravita tot l’oblit, i és
també massa i més:
miol de miop a la llum miop,
contra murs afònics balles
sol amb la teua ombra.
I no t’hi veus, enlluernat,
però escoltes que, sorda i gràcil,
ella es mou millor que tu.
|
||||
Afers Domèstics CT, Spain
Petites creacions musicals inspirades en afers domèstics.
Afers Domèstics treu el cap a les
xarxes socials durant el confinament (2020) amb un disc familiar fet a casa i segueix amb un nou projecte de poemes musicats per aquest 2022.
... more
If you like Afers Domèstics, you may also like:
Three songs originally slated for Chonny & Clyde’s LP; all proceeds benefit United For Puerto Rico’s efforts to support those affected.
go to album
The Edge of the Land
by Katie Spencer
Spencer's indie folk sophomore album was recorded live in the studio over the course of two days.
go to album
Isasa makes contemplative and emotionally rich fingerstyle guitar in the mode of John Fahey and Jack Rose.
go to album
Neoclassical-tinged ambient music with a romantic bent, awash in elegant jazz pianos, enchanting vocals, and softly strummed guitars.
go to album
featured on Bandcamp Radio Dec 6, 2022
go to album
An album celebrating the serenity of the outdoors in constricting times from Night Porter, commissioned by Manchester Jazz Festival.
go to album
A Handful Of Memories
by Adam Wakeman
The UK pianist, a touring member of Black Sabbath, Travis, and others, returns with his first contemporary-classical album in over 20 years.
go to album
